dimarts, 12 d’agost del 2014

SEMENTER



NOTA: El nostre blog pretén ser interactiu. Si qualque internauta vol col·laborar als diferents articles publicats ho pot fer tot referint-se a l’article en qüestió. Només m’ha d’enviar a l'E-mail novaterra@hotmail.es fotografies, informacions, correccions, anècdotes, gloses, dites, etc, i s’aniran publicant al lloc corresponent tot indicant la procedència i els autors o autores de les mateixes. A la capçalera de cada nou article s'indicarà si hi ha cap actualització. Moltes gràcies i salut!

ACTUALITZACIÓ: No n’hi ha.

-------------------------------

01.- DENOMINACIÓ: SEMENTER


02.- SECCIÓ: CONTROL


03.- DCVB: SEMENTER Sembrat. Cada part d’una terra de conreu que se sembra d’una planta determinada. En castellà, sembrado, sementera.


04.- ETIMOLOGIA: SEMENTER Derivat de sement (llavor de plantes), pres del llatí semĕnte = llavor. En castellà, simiente, semilla. 
Figueral de Binissalem Foto: Paula Martha

05.- ALTRES NOMS O DERIVATS:

CATALÀ: Sementera.

CASTELLÀ: Sembrado. Sementera.
BASC: Hazia (llavor). Ereiteko (sembra).

GALLEC: Semente (llavor).


06.- DEFINICIÓ:

SEMENTER
Sementer de s'Hospital - Ses Solletes (Bini-Escorca) Foto: Joan Maiol
          És la part més amable del terreny. Normalment en terreny planer, amb bona terra i lliure d’entrebancs: clapers, garriga, bosc, etc. La coloració varia segons el que hi ha sembrat, que pot variar d’un any a l’altra, per fer descansar la terra. Segons el DCVB hi pot haver els següents sementers: 
Sementer de guaret El que després d’haver estat pasturatge el deixen per pastura, fora la part que en fan favar. 
Sementer de blat Aquell on es conra blat i que l’any anterior era guaret. 
Sementer de restoble Aquell que l’any anterior era de blat i que ara hi fan ordi i civada. 
Sementer de pastura El que l’any anterior era restoble i enguany hi sembren farratge per a pasturar-hi els animals. 
           Tal volta els topònims més abundants de sementers són els que hi sembren ametllers (ametllerar), figueres (figueral), vinyes (vinyar o vinya) i garrovers o garrofers.

Sementer des Molí (Tagamanent-Montuïri) Foto: Paula Martha
Sector de ponent del Sementer des Molí (Tagamanent-Montuïri) Foto: Paula Martha

REFRANY

 “Aigua de febrer, bona pel sementer”
“En febrer, rega el sementer, ho haja o no de menester”
 “Sementer que terreja per la Candelera, umpl s’era”. (DCVB)

Sementer de Son Cortei (Puigpunyent) Foto: Joan Maiol
GLOSES

Cuida’t des teu sementer,
tant si és goret com sembrat;
no et cuidis des veïnat
si està malament o bé.


Es sementer de goret
l’any passat era civada.
L’amo, a sa vostra criada,
enguany li he de moure plet.


Arbre de millor profit
com s’ametler no n’hi ha:
fa fuies pes bestiar,
ses cloveies per cremar
i es bessons per fer confits.


Alt el Teix tenc una parra
que té dos mil estalons
i ses rates i es dragons
sa soca li han foradada. 

TOPONÍMIA

          Curiosament, al CTM de Mascaró Passarius, tan sols hi ha 12 topònims amb el nom de sementer i 3 més amb el de Sementeret, quatre d’ells fent referència a jaciments arqueològics (des Talaiot (2), des Vilar i des Clapers. A Alaró n’hi ha dos que són veïnats que es denominen des Sol un, i de s’Ombra, l’altre. Miquel Àngel Escanellas (Toponímia Mallorca) en publicà un de força estrany però molt revelador: Es Mal Volant, un lloc on les ovelles hi morien quant hi pasturaven.
Sementer d'ametllers (Andratx) Foto: Paula Martha


07.- ARQUEOLOGIA:

          Hi ha gran quantitat de jaciments arqueològics sobretot a les vores dels sementers. Sementer des Mal Pas i Sementer de S’Hospital a Escorca, ambdós amb poblats de navetes. Al sementer de ses Castanyeres a Valldemossa hi ha un talaiot circular, etc. Mascaró al IMPP n’assenyala fins a 22 amb el genèric i determinant. I molts més només amb el determinant.

Talaiot al Sementer de ses Castanyeres (Sa Coma-Valldemossa) Foto: Paula Martha
Sementer des Molí de Tagamanent (Montuïri), construït sobre la base d'un talaiot Foto: Joan Maiol



08.- MAPA TOPOGRÀFIC:

          En el mapa topogràfic, els sementers estan assenyalats per un color més clar que a la resta, on les corbes de nivell, si n’hi ha, estan bastant separades.

Vistà aèria sementer de l'Hospital (Bini-Escorca) Font: Ideib
Mapa Topogràfic del mateix lloc. Font: Ideib


09.- HOMÒNIMS O POLISÈMIES: (SEMENTER) [entre claudàtors, en castellà]

1.- Acció de sembrar i el temps que dura aquesta operació.

2.- Llavor per a sembrar.

3.- Porció d’un objecte ben distinta i destriada de les altres.

Fossis vengut quan jo duia
sa clenxa en dos sementers
una guapa, i s’altra més
feia enamorar quisvuia.


Cançó Popular de Mallorca.


4.- El lloc on algú té la seva feina, la seva tasca.

5.- Lloc on es crien o es preparen determinades activitats. [seminario]

6.- Saó, pluja de setembre i octubre, oportuna per a la terra que s’ha de sembrar.

7.- A Mallorca, contarella, explicació llarga i seguida d’una cosa.

8.- Llinatge català. Escrit també Sementé. 
Plana de Son Cortei i puig de na Bauçà (Puigpunyent) Foto: Paula Martha
Sementers vists a través d'una fesa Foto: Joan Maiol



10.- BIBLIOGRAFIA:

Estudi de la distribució geogràfica dels fitotopònims relatius al medi humà al llevant de Mallorca. Joan Caldentey i Miquel Grimalt. XXI Jornada d?Antroponímia i Toponímia. Santa Maria del Camí, 2008.

Diccionari Català-Valencià-Balear. Institut d’Estudis Catalans. Editorial Moll. http://dcvb.iecat.net/

Recull de Terminologia Muntanyenca. Benigne Palos. Editorial Moll, 1992

Corpus de Toponímia de Mallorca. Tom V. Josep Mascaró Passarius.

Cançoner Popular de Mallorca. Volum Segon. P. Rafel Ginard, 1966

www.toponimiamallorca.net Miquel Àngel Escanellas

Inventario de los Monumentos Prehistóricos y Protohistóricos de la isla de Mallorca. Josep Mascaró Passarius, 1967

Mallorca Arqueològica. Contribució a l'inventari de jaciments. CD Javier Aramburu, 2005 




11.- EXTRA: EL NOSTRE LINK D’AVUI


PLATGES DE BALEARS

http: www.platgesdebalears.com

Espai: web.

Autor: Direcció General d’Emergències. Conselleria d’Interior. Govern Illes Balears.

Definició: Complet catàleg en línia de les Platges de Illes Balears, dirigit tant al turista com al resident.

Frase: La informació oferta facilita al possible usuari de les platges el coneixement i l’accés a les dades actualitzades sobre l’estat de les condicions per al bany, contribuint a la seva seguretat.

Motiu: Oci, Excursionisme, Toponímia.

Idioma: Català, Castellà, Francès, Anglès, Alemany, Italià.

Visites: No s’indica.

Inici: No s’indica.

Cloenda: Fins el present.

Resum: En aquest temps d’oci i calor que millor que una pàgina web que ens permeti anar a refrescar-se després d’una excursió i en companyia d’amics i familiars. En aquest link hi trobareu un total de 369 platges (208 a Mallorca, 75 a Menorca i 86 a les Pitiüses). Si “clickam”, per exemple, damunt Mallorca ens surt l’illa amb tots els municipis costaners i així successivament anirem a les platges de cada municipi. Però també es pot fer una recerca per condicions i característiques, independent del municipi (platges d’arena, grava, roques o còdols), bandera verda, groga o vermella, bandera blava o inclús accés per a minusvàlids, platges nudistes o zones de fondeig. Si anam a una platja en concret, podrem trobar des de les Dades Bàsiques (un petit resum), Com arribar-hi (amb un plànol bàsic i unes explicacions), la Fitxa Tècnica (grau d’ocupació, onatge, pendent, morfologia, etc), la Galeria (tot un seguit de fotografies, alguna d’elles aèria) i a vegades un Plànol Interactiu (un mapa bàsic o una fotografia de l’accés). Recordem que aquesta pàgina web està vinculada a www.illesbalears.es
M’agradaria fer un incís recordant que darrerament hi ha hagut una massificació a algunes platges que no fa molt eren de baixa afluència, proliferant en moltes d’elles els populars “xiringuitos”, o pitjor encara, la massiva construcció de xalets, normalment de segona residència, a escassos metres de la costa, sense respectar la distància reglamentària ni el dret a pas per la costa. Per posar un exemple, una platja verge es convertí en pocs dies en un model de com no s’han de fer les coses. Un “xiringuito” ran de mar, amb una música hortera i estrident. Un “tablao” amb taules i cadires i una xunga construcció d’un WC que canalitzava a la mar amb una pudor de pixum que no se podia aguantar, fet que sembla no importava gens als turistes que feien “botellón” i que estaven la mar de contents. Això, si. Ningú gosava nedar.





PROPER ARTICLE: BARDISSA