dilluns, 31 de març de 2014

ROTA

01.- DENOMINACIÓ: ROTA

02.- SECCIÓ: CONTROL

03.- DCVB: 1. Tros de terra que era garriga i ha estat sembrada (Mall., Eiv.);  
                     2. Tros de terra que un conrador cultiva dins un predi d'altri durant alguns anys, generalment pagant al propietari una porció convinguda del que hi cull.                      

04.- ETIMOLOGIA: Del llatí rupta (terra), ‘terra rompuda’.

05.- ALTRES NOMS O DERIVATS:
CATALÀ: Artiga (Tros de terra que s’ha preparat per al conreu, traient-ne els arbres i cremant-los perquè les cendres serveixin d’adob) Guaret (Sistema de cultiu en que es deixa el terreny sense sembrar, després d’una collita, durant un any, perquè es regeneri i sigui més fèrtil.
CASTELLÀ: Pegujal, Barbecho, Serna.
BASC: Labaki, Berro.
GALLEC: Barbeito. Alqueive. Ermo.

06.- DEFINICIÓ:

ROTES
          Si anam d’excursió a un lloc pedregós, menjat per l’erosió, amb la terra prima o escassa, inútil pel cultiu i allà hi trobam una sèrie de marges i qualque barraca, és gairebé segur que ens trobam davant d’una rota.
Rotes de sa Mola de S'Esclop, prop del Galatzó. Dibuix de Vicenç Sastre
          A vegades el senyor o propietari d’una gran finca volia netejar un tros de garriga o marina i a la vegada treure’n profit, sense que li costàs res. Aquí entrava la figura del roter, el darrer grup social de la pagesia. Aquest havia de fer desaparèixer la garriga o el bosc d’una determinada parcel·la i posar-la en cultiu, a canvi de lliurar anualment una part de la collita al propietari.
Barraca sota un gran penyal a sa rota des Carter (Selva)
          Valero ens indica que en els segles XV i XVI ja es troben documents referits a rotes i roters de la marina de Llucmajor, però l’antiguitat podria ser encara major. L’època de màxima esplendor serien els segles XVIII i XIX, on gairebé acabat aquest, va començar a decaure.
Rota d'en Negre. S'observa entre les roques tot un seguit de marges que s'adapten al terreny.
Fotografia de Paco Pulido (SOCAY)
          Al documental Las Hurdes, tierra sin pan, d’en Luís Buñuel, rodat a Extremadura, hi ha tota una seqüència del penós treball a una rota. Es pot visionar al canal Youtube i dura uns vint-i-set minuts. Documental que fou durament censurat a l’època i que avui en dia encara té dures crítiques i controvèrsies.
Captura d'imatge de dos roters omplint terra. Las Hurdes, tierra sin pan.

ROTER
          El primer treball del roter consistia en netejar el lloc de vegetació silvestre; després espedregar (treure totes les pedres que podien fer nosa, tant les superficials com les enterrades que podrien dificultar la llaurada). Així la garriga era convertida en artiga. Amb aquestes pedres construïen la barraca, els marges de sosteniment si el terreny era inclinat i el possible tancat de la rota. Si en sobraven en feien un munt (claper o galera) a una vorera que no fes nosa. Acte seguit si hi havia poca terra (cosa gairebé segura) en duien d’altres llocs amb sacs, a l’esquena, amb l’ajuda de civeres o d’ases, si en tenien, cosa poc probable.
Vinyeta del llibre "Els nostres arts i oficis d'antany"
          Després solien llaurar i sembrar (blat, civada, llegums, xeixa, pastures, etc), moltes vegades alternativament. Durant tot aquest temps no cobraven res, però normalment tampoc havien de pagar lloguer. Quan es fes la primera collita si que havien d’entregar-ne un tant per cent (normalment un deu o més) al propietari o amo de la possessió, que no dedicant cap capital a la rota, en canvi, tenia unes fonts d’ingressos anuals, i, a més a més, la terra neta i conrada.
Roter espedregant
          Normalment era tota una família que s’encarregava de la rota. L’infantó de pocs mesos dormia dins una senalla penjada a una estaca o a la branca d’un arbre, els més petits cercaven espàrecs o caragols per posar dins l’olla que preparava la mare i si ja podien dur busques al niu (això solia ser quan tenien 7 anys) ja ajudaven al seu pare amb la tasca d’espedregar i preparar el terreny. El vespre, a Sol post, i després de sopar, s’arreceraven a la barraca i damunt un feix de càrritx i tapats amb quatre sacs, intentaven descansar de la dura jornada.
         Quantes de vegades el pobre roter havia d’acudir al senyor, amb el capellet en la mà, excusant-se i lamentant-se de la mala anyada, de la fam que passaven els seus fills... i que tingués paciència per aquell any!
         
BARRAQUES DE ROTER
          Normalment tenen una planta rectangular, amb parets de pedra seca i portal a la façana llarga. La coberta varia del lloc on és situada. Mentre a la serra sol esser feta amb bigues de fusta i teules, a la marina de Llucmajor solen ser de curucull, amb falsa cúpula d’aproximació de filades. Solia haver-hi una foganya a un racó, un pedrisset per col·locar-hi les gerres d’aigua i un o dos armaris oberts dins la paret per guardar-hi menjar o altres objectes. Completava el conjunt un petit corral amb figueres de moro o per sembrar-hi llegums i verdures, un forn per coure pa i qualque bassa o cocó per a recollir l’aigua de pluja.
Curiós rebost. Les barraques de Llucmajor
Barraca de curucull de Llucmajor

Barraca rectangular




GLOSES
           Per ajudar a passar el temps els pagesos roters cantaven cançons de camp, on moltes vegades explicaven les dures i extremes condicions que vivien:

A sa rota li he dit,
perquè l’he posada bé:
-Enguany m’ets d’omplir es graner.
I ella diu: -El t’ompliré
però l’ets de fer petit.

A sa rota li he donat
tot lo que havia mester
i ara em pens que hi coiré
mitja cortera de blat.
Com es senyor hauré pagat
¿quina ganància tendré?

 Un pobre roter la passa
tant de dia com de nit:
berena pa florit
es mig dia de rostit,
beu aigo roja de bassa.

Devers sa rota nostra
que hi feia de mal estar!
Fèiem dejunis per força,
perquè no teníem pa.

Barraca de roter de Son Colom. Dibuix de Biel Bonnín
TOPONIMIA
          Moltes vegades el nom era genèric “sa rota, ses rotes”. També solien agafar el nom del roter que les treballava “rota des Xorc, d’en Camps, d’en Canonge, d’en Jeroni”. Altres del que hi sembraven “rota de ses faves, des cirerers”. També el topònim era relacionat amb el terreny “sa rota llisa, sa rota plana, sa rota rosta”. Altres feien esment a qualque arbre o objecte singular “sa rota des pi, sa rota des pou”. Així mateix n’hi havia que feien menció a la dificultat o a la netedat del lloc “sa tanca perra, sa rota paparrí, sa rota pelada, es camp verinal”, a un jaciment arqueològic “sa rota des moro” o a la finca o possessió on es trobava “rota des Burotell, de cas Metge, de Son Oliver”. A l’antiguitat de les quals “ses rotes noves, ses rotes velles” A la magnitud de la rota en si “sa rota gran, sa rota llarga, ses rotetes, ses rotasses”, etc.

07.- ARQUEOLOGIA:
          És molt probable trobar-hi jaciments arqueològics a les rotes, encara que solen situar-se a les zones marginals (sa rota paparrí, sa tanca perra, es camp verinal). Dins la mateixa rota (si n'hi havia) el jaciment quedà desfet per les tasques d'espedregament i neteja o dissimulat per algun claper.

08.- MAPA TOPOGRÀFIC:
          En el mapa topogràfic, les rotes solen estar assenyalades per un color més clar, respecte al color més fosc de la garriga. A vegades alguns marges estan assenyalats amb línees vermelles, així com el seu tancat.
Rotes de s'Àguila (Rotes noves de Torràlitx i de Can Quart) Font: Ideib

Vista aèria del mateix lloc. Ortofoto Ideib


09.- HOMÒNIMS O POLISÈMIES: (ROTA) [entre claudàtors, en castellà]
          01.- Desfeta militar. Derrota.         
          02.- Instrument musical semblant a la cítara, però amb més cordes. [rota]
          03.- Tribunal o consell de justícia d’un príncep.
          04.- Nom d’un tribunal de la cort papal. [rota]

10.- BIBLIOGRAFIA:
          Diccionari Català-Valencià-Balear. Institut d’Estudis Catalans. Editorial Moll. http://dcvb.iecat.net/
          Recull de Terminologia Muntanyenca. Benigne Palos. Editorial Moll.
          Son Bunyola. Un mar de noms. Tomàs Vibot. Associació Cultural Bany-Al-Bahar.
          Corpus de Toponímia de Mallorca.  Tom V.  Josep Mascaró Passarius.
          Elements de la Societat pre-turística Mallorquina. Rotes i roters. Gaspar Valero.
          Els nostres arts i oficis d’antany IV. J. Llabrés i J. Vallespir. E.M.M.La Porciúncula.
          Les barraques de Llucmajor, una arquitectura popular. Calviño, C. i Clar, Joan. C.I.M.
          Perfiles de un pueblo. Blog. Alfonso Valencia 
          Les barraques de roter. Consell de mallorca
          Cançoner Popular de Mallorca. P. Rafel Ginard
          Senderismo de Socay
          Terre sans pain (Las Hurdes, tierra sin pan) Documental. Luís Buñuel, 1932
          Infraestructura de dades espacials de les Illes Balears (Ideib) www.ideib.cat

11.- EXTRA: EL NOSTRE LINK D’AVUI

SENDERISMO DE SOCAY
Espai: web.
Autor: Antonio Sureda Milan.
Definició: Grup d’amics de totes les edats que caminen pels camins i llocs de “nuestra querida isla de Mallorca”.
Frase: “Acudo a la montaña para evadirme del llanto diario que me produce la ciudad y su mundanal ruido...”
Motiu: Excursionisme.
Idioma: Castellà. (Hi ha traductor de Google)
Visites: 580.463
Inici: març del 2002.
Cloenda: Fins el present.
Resum: És la primera de les webs d’excursions que vaig descobrir una mica de casualitat. Ara és una de les meves preferides, tant per la senzillesa dels textos com de la multitud de fotografies que l’il·lustren. L’encapçalament és veritablement una Bíblia. Hi trobam Búsqueda de Ruta, per zona o per temporada, per a facilitar la cerca. Mapas Útiles, amb diferents links a mapes moderns i antics; Seguridad, equipatges i tècniques per a fer tant caminades com ràpel; De interés, notícies d’interès i links de toponímia. Webs amigas, tota una relació de webs i blogs relacionats amb l’excursionisme i una altra de talla personal. Foros, suggeriments, crítiques, etc. i finalment Libro de visitas. Just a baix el temps que farà en una ràpida vista i les darreres rutes pujades a la web, així com les que estan en preparació. A baix totes les rutes ja editades, que ja van per les 475, en només 12 temporades.
          A l’accedir a la ruta trobam la seva fitxa, un track (gps), la dificultat de l’itinerari, les recomanacions i la descripció, que finalitza amb el nom dels components. A la Galería de Fotografias, hi ha el mapa amb la ruta traçada així com un gràfic (distància reduïda), amb totes les dades, i un bon grapat de fotografies amb el seu text explicatiu, que fan que pràcticament anem amb ells d’excursió.

PROPER ARTICLE: PENYA, PENYAL












diumenge, 2 de març de 2014

MONJOIA, FITA

01.- DENOMINACIÓ: MONJOIA, FITA

02.- SECCIÓ: ARTESANAL

03.- DCVB: (Monjoia) Munt de pedres posat per indicar un camí o una partió de terreny.
                       (Fita) Pedra o altre senyal ficat en terra per a indicar el límit d’una heretat, d’una contrada, d’una distància a recórrer, etc.

Escultura anomenada "fita" d'Antonieta Tomàs
04.- ETIMOLOGIA: Segons sembla monjoia ve en memòria de les piles de pedres que els pelegrins medievals aixecaven amb crits de joia quan començaven a veure el terme del seu pelegrinatge. Fita, segons el DCVB ve del llatí “ficta” ficada.

05.- ALTRES NOMS O DERIVATS:
CATALÀ: Fita, Jaló, Molló, Terme.
CASTELLÀ: Mojón, Mogote, Hito.
BASC: Mugarri (de “muga” = frontera i “arri” = pedra.
GALLEC: Fito, Fita, Marco.

06.- DEFINICIÓ:
          Les monjoies o fites són muntets de pedres col·locades estratègicament i en lloc visible, per a poder seguir la ruta prevista, generalment quan el camí desapareix o hi ha vàries direccions. En teoria des d’una fita se n’han de veure una o dues més, situades més enfora. Les monjoies poden estar formades des d’una sola pedra fins a un munt considerable. Solen estar situades en terra, sobre una roca o fins i tot a l’entreforc de qualque arbre.  Encara que les monjoies “clàssiques” són munts de pedra, avui en dia hi ha altres formes d’assenyalar el pas. Amb pintura (punts o fletxes generalment de color  vermell), amb fletxes (fetes en terra amb pedres) o fent alguna marca a la vegetació, per exemple un nus al càrritx. També existeixen horroroses pintades amb el nom del lloc.
En el requadre vermell, una de les fites del camí. Foto: Emilio Alonso

07.- ARQUEOLOGIA:
          Algunes monjoies assenyalen l'indret d'algun assentament, encara que no és gaire comú.

08.- MAPA TOPOGRÀFIC:
          En el mapa topogràfic, les monjoies òbviament no estan assenyalades. Només les fites geodèsiques (dalt dels cims amb un signe similar a ▲.

Steinmänchen (home de pedra, fita) al camí. Dibuix Herbert Heinrich
Recull de terminologia muntanyenca. Dibuix de Vicenç Sastre
09.- HOMÒNIMS O POLISÈMIES: (MONJOIA) [entre claudàtors, en castellà]
          01.- Garbera de trepadella o de fajol (blat negre) segat.
          02.- Manat de fesols amb l’arrel, rama i tavelles.         
          03.- A Mallorca, bocí petit de vinya.
          04.- Quantitat petita. [friolera]
          05.- A Menorca, dona o al·lota aturada, mancada d’activitat o d’iniciativa.
          06.- (fig.) Testicle.
       (FITA) [entre claudàtors, en castellà]
          01.- A l’Alguer, tallada, porció de cosa tallada. [tajada, rebanada]
          02.- A Cotlliure, Illa del Tec i Cerdanya, dolor i rampa que el fred excessiu produeix en els dits i en els peus.
          03.- Joc de la tella, en el qual es tira un palet o tros de fusta a una pedreta ficada en terra i guanya aquell que hi fa més prop. [tejo]
Segons Socay "fita cansada". Foto: Antonio Sureda

10.- BIBLIOGRAFIA:
          Diccionari Català-Valencià-Balear. Institut d’Estudis Catalans. Editorial Moll. http://dcvb.iecat.net/
          Recull de Terminologia Muntanyenca. Benigne Palos. Editorial Moll.
          Per a la fotografia de l'escultura: http://unamicadetotarreu.files.wordpress.com/2014/01/fita-bona.jpg
          Per a la fotografia d'Emilio Alonso:   http://ealonso1.blogspot.com.es/
          Per al dibuix d'Herbert Heinrich, Mallorca Südwest Insider-Wanderbuch Band 9. Editorial Moll.
          Per a la fotografia de Socay, http://webs.ono.com/socay/fotos/valentin/paseos.htm
          Per a la fotografia de Palos i Heinrich, http://fitaafitatramuntana.blogspot.com.es/2012/12/herbet-w-heinrich-in-memoriam.html de Joan Carles Palos. Autor biografia: Gaspar Valero i Martí
          Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 6. Veu: García Pastor, Jesús.  Promomallorca Edicions S.A.

11.- EXTRA: EL NOSTRE LINK D’AVUI

TOPONIMIA MALLORCA, un portal obert a la toponímia de Mallorca www.toponimiamallorca.net 
Espai: web.
Autor: Miquel Àngel Escanelles Garau.
Definició: Geògraf i aficionat a la toponímia. “M’agrada el món de l’excursió, cercar llocs nous”
Frase: “La major satisfacció la constitueixen les visites rebudes...”
Motiu: Toponímia.
Idioma: Català.
Visites: 652.501
Inici: setembre del 2007.
Cloenda: Fins el present.
Resum: És un portal necessari per a recopilar els noms de lloc de Mallorca, a la vegada que ja ha esdevingut imprescindible. L’autor descriu de manera científica i amb gran pulcritud tota mena de topònims existents a l’illa i en desxifra l’ origen, però no es conforma amb això i visita i fotografia el lloc per esbrinar-ne la gènesi. A més dels articles es pot consultar la presentació, la bibliografia, un mapa amb la situació dels topònims editats, enllaços a altres webs o blocs similars i una pàgina de contacte. Aquest portal també fou reconegut amb el Premi balear Web 2008 de la categoria Art i Cultura, amb una participació de trenta planes web.
           Entre d’altres articles, relacionats amb el tema d’avui, podreu cercar aquests dos topònims: Puig de ses fites i SesMonjoies, recentment editat.


ACTUALITZACIÓ (28-6-2014)
         
NOU SINÒNIM DE FITA: SIBIL·LA
          Joan Riera (Aires de la Serra de Tramuntana) m'informa que les seves amigues de Montuïri anomenen la fita o fites, sibil·la o sibil·les; i en canvi no havien sentit mai el mot monjoia. Jo ja ho havia sentit de petit qualque vegada per Fornalutx "alerta a tomar sa sibil·la!", però se me n'havia oblidat. El DCVB només menciona referint-se a la sibil·la, al cant de la nit de Nadal, al minyó que ho canta o a una dona profetessa. En cap cas no ho menciona referint-se a una fita. Tampoc ho he trobat en altres diccionaris.
          Si ens atenem que sibil·la és un personatge de la mitologia grega i romana i era capaç de conèixer el futur, seria aventurat  suposar que aquests muntets de pedra es diguin sibil.les perquè ens ajuden a conèixer el futur o camí a seguir? 
          Agrairíem l'ajut de qualque  filòleg,-a, o toponimista per a saber més del tema. 
         Agraïm la informació facilitada per Joan Riera per aquest topònim tant nostre i tan interessant perquè... tal com ell diu: "amb la diversitat radica la riquesa de la nostra llengua". 


UN RECORD PER TRES MUNTANYENCS ENTRANYABLES
          L’altre dia em vaig assabentar via Internet de la desaparició de l’alemany Herbert W. Heinrich a l’edat de 90 anys, artista, escriptor i gran excursionista de les nostres muntanyes. L’Editorial Moll publicà tot un seguit de llibrets en alemany i castellà on descrivia des de passejos vora mar a les eixides més abruptes per les nostres muntanyes, amb un dibuix de l’excursió. Val a dir que aquells llibrets foren molt populars al seu temps i no hi havia sortida que no trobéssim algun grup d’alemanys que no el dugués. És una llàstima que persones com Benigne Palos (Itineraris de muntanya), Jesús García Pastor (Rutas escondidas de Mallorca) i Herbert Heinrich (12 excursiones clásicas por Mallorca) hagin partit de manera tan silenciosa així com havien viscut. Avui en dia amb tants de blogs i webs d’excursions, que circulen per Internet, que només hi hagi una petita menció (afortunadament) al blog del fill d’un d’ells, en Joan Carles Palos, amb una biografia de Gaspar Valero, crida una mica l’atenció. 
Els veterans Benigne Palos i Herbert Heinrich "Fitaafitatramuntana"
Jesús García Pastor

         










Benigne Palos Vadell  1912-2005
Jesús García Pastor    1915-2009
Herbert  W. Heinrich  1922-2012

           Vaig començar a caminar amb ells, amb les seves explicacions, amb els seus savis consells, amb els seus entenedors dibuixos, amb les seves magnífiques fotografies. De cada cop ens sentim un poquet més orfes i la muntanya i l'espai que l'envolta cada cop més tancat i tacat, amb mes reixetes, amb més panys ... amb menys llibertat.
          Valgui el record de tots tres per rememorar tota la tasca de molts d'altres pioners ja desapareguts, molts d'ells recordats per alguns miradors o refugis: Leandre Ximenis, Ferran Alzamora, Xim Quesada, Gabriel Font, entre d'altres. També els més veterans que encara estan al peu del canó i als més joves que segueixen amb força amb l'herència dels avantpassats i als innumerables "bloguers i webistes" que actualment estan a la xarxa, mostrant-nos els racons més bells que trepitgen. Moltes vegades propietats privades, això si, quin remei!,  però sempre respectant-la i estimant-la com si fos seva. Sempre havia sentit a dir que la terra és per a qui la treballa. Jo diria més: LA TERRA ÉS PER A QUI LA TREPITJA! Salut!

PROPER ARTICLE: ROTA