dimarts, 12 d’agost de 2014

SEMENTER



NOTA: El nostre blog pretén ser interactiu. Si qualque internauta vol col·laborar als diferents articles publicats ho pot fer tot referint-se a l’article en qüestió. Només m’ha d’enviar a l'E-mail novaterra@hotmail.es fotografies, informacions, correccions, anècdotes, gloses, dites, etc, i s’aniran publicant al lloc corresponent tot indicant la procedència i els autors o autores de les mateixes. A la capçalera de cada nou article s'indicarà si hi ha cap actualització. Moltes gràcies i salut!

ACTUALITZACIÓ: No n’hi ha.

-------------------------------

01.- DENOMINACIÓ: SEMENTER


02.- SECCIÓ: CONTROL


03.- DCVB: SEMENTER Sembrat. Cada part d’una terra de conreu que se sembra d’una planta determinada. En castellà, sembrado, sementera.


04.- ETIMOLOGIA: SEMENTER Derivat de sement (llavor de plantes), pres del llatí semĕnte = llavor. En castellà, simiente, semilla. 
Figueral de Binissalem Foto: Paula Martha

05.- ALTRES NOMS O DERIVATS:

CATALÀ: Sementera.

CASTELLÀ: Sembrado. Sementera.
BASC: Hazia (llavor). Ereiteko (sembra).

GALLEC: Semente (llavor).


06.- DEFINICIÓ:

SEMENTER
Sementer de s'Hospital - Ses Solletes (Bini-Escorca) Foto: Joan Maiol
          És la part més amable del terreny. Normalment en terreny planer, amb bona terra i lliure d’entrebancs: clapers, garriga, bosc, etc. La coloració varia segons el que hi ha sembrat, que pot variar d’un any a l’altra, per fer descansar la terra. Segons el DCVB hi pot haver els següents sementers: 
Sementer de guaret El que després d’haver estat pasturatge el deixen per pastura, fora la part que en fan favar. 
Sementer de blat Aquell on es conra blat i que l’any anterior era guaret. 
Sementer de restoble Aquell que l’any anterior era de blat i que ara hi fan ordi i civada. 
Sementer de pastura El que l’any anterior era restoble i enguany hi sembren farratge per a pasturar-hi els animals. 
           Tal volta els topònims més abundants de sementers són els que hi sembren ametllers (ametllerar), figueres (figueral), vinyes (vinyar o vinya) i garrovers o garrofers.

Sementer des Molí (Tagamanent-Montuïri) Foto: Paula Martha
Sector de ponent del Sementer des Molí (Tagamanent-Montuïri) Foto: Paula Martha

REFRANY

 “Aigua de febrer, bona pel sementer”
“En febrer, rega el sementer, ho haja o no de menester”
 “Sementer que terreja per la Candelera, umpl s’era”. (DCVB)

Sementer de Son Cortei (Puigpunyent) Foto: Joan Maiol
GLOSES

Cuida’t des teu sementer,
tant si és goret com sembrat;
no et cuidis des veïnat
si està malament o bé.


Es sementer de goret
l’any passat era civada.
L’amo, a sa vostra criada,
enguany li he de moure plet.


Arbre de millor profit
com s’ametler no n’hi ha:
fa fuies pes bestiar,
ses cloveies per cremar
i es bessons per fer confits.


Alt el Teix tenc una parra
que té dos mil estalons
i ses rates i es dragons
sa soca li han foradada. 

TOPONÍMIA

          Curiosament, al CTM de Mascaró Passarius, tan sols hi ha 12 topònims amb el nom de sementer i 3 més amb el de Sementeret, quatre d’ells fent referència a jaciments arqueològics (des Talaiot (2), des Vilar i des Clapers. A Alaró n’hi ha dos que són veïnats que es denominen des Sol un, i de s’Ombra, l’altre. Miquel Àngel Escanellas (Toponímia Mallorca) en publicà un de força estrany però molt revelador: Es Mal Volant, un lloc on les ovelles hi morien quant hi pasturaven.
Sementer d'ametllers (Andratx) Foto: Paula Martha


07.- ARQUEOLOGIA:

          Hi ha gran quantitat de jaciments arqueològics sobretot a les vores dels sementers. Sementer des Mal Pas i Sementer de S’Hospital a Escorca, ambdós amb poblats de navetes. Al sementer de ses Castanyeres a Valldemossa hi ha un talaiot circular, etc. Mascaró al IMPP n’assenyala fins a 22 amb el genèric i determinant. I molts més només amb el determinant.

Talaiot al Sementer de ses Castanyeres (Sa Coma-Valldemossa) Foto: Paula Martha
Sementer des Molí de Tagamanent (Montuïri), construït sobre la base d'un talaiot Foto: Joan Maiol



08.- MAPA TOPOGRÀFIC:

          En el mapa topogràfic, els sementers estan assenyalats per un color més clar que a la resta, on les corbes de nivell, si n’hi ha, estan bastant separades.

Vistà aèria sementer de l'Hospital (Bini-Escorca) Font: Ideib
Mapa Topogràfic del mateix lloc. Font: Ideib


09.- HOMÒNIMS O POLISÈMIES: (SEMENTER) [entre claudàtors, en castellà]

1.- Acció de sembrar i el temps que dura aquesta operació.

2.- Llavor per a sembrar.

3.- Porció d’un objecte ben distinta i destriada de les altres.

Fossis vengut quan jo duia
sa clenxa en dos sementers
una guapa, i s’altra més
feia enamorar quisvuia.


Cançó Popular de Mallorca.


4.- El lloc on algú té la seva feina, la seva tasca.

5.- Lloc on es crien o es preparen determinades activitats. [seminario]

6.- Saó, pluja de setembre i octubre, oportuna per a la terra que s’ha de sembrar.

7.- A Mallorca, contarella, explicació llarga i seguida d’una cosa.

8.- Llinatge català. Escrit també Sementé. 
Plana de Son Cortei i puig de na Bauçà (Puigpunyent) Foto: Paula Martha
Sementers vists a través d'una fesa Foto: Joan Maiol



10.- BIBLIOGRAFIA:

Estudi de la distribució geogràfica dels fitotopònims relatius al medi humà al llevant de Mallorca. Joan Caldentey i Miquel Grimalt. XXI Jornada d?Antroponímia i Toponímia. Santa Maria del Camí, 2008.

Diccionari Català-Valencià-Balear. Institut d’Estudis Catalans. Editorial Moll. http://dcvb.iecat.net/

Recull de Terminologia Muntanyenca. Benigne Palos. Editorial Moll, 1992

Corpus de Toponímia de Mallorca. Tom V. Josep Mascaró Passarius.

Cançoner Popular de Mallorca. Volum Segon. P. Rafel Ginard, 1966

www.toponimiamallorca.net Miquel Àngel Escanellas

Inventario de los Monumentos Prehistóricos y Protohistóricos de la isla de Mallorca. Josep Mascaró Passarius, 1967

Mallorca Arqueològica. Contribució a l'inventari de jaciments. CD Javier Aramburu, 2005 




11.- EXTRA: EL NOSTRE LINK D’AVUI


PLATGES DE BALEARS

http: www.platgesdebalears.com

Espai: web.

Autor: Direcció General d’Emergències. Conselleria d’Interior. Govern Illes Balears.

Definició: Complet catàleg en línia de les Platges de Illes Balears, dirigit tant al turista com al resident.

Frase: La informació oferta facilita al possible usuari de les platges el coneixement i l’accés a les dades actualitzades sobre l’estat de les condicions per al bany, contribuint a la seva seguretat.

Motiu: Oci, Excursionisme, Toponímia.

Idioma: Català, Castellà, Francès, Anglès, Alemany, Italià.

Visites: No s’indica.

Inici: No s’indica.

Cloenda: Fins el present.

Resum: En aquest temps d’oci i calor que millor que una pàgina web que ens permeti anar a refrescar-se després d’una excursió i en companyia d’amics i familiars. En aquest link hi trobareu un total de 369 platges (208 a Mallorca, 75 a Menorca i 86 a les Pitiüses). Si “clickam”, per exemple, damunt Mallorca ens surt l’illa amb tots els municipis costaners i així successivament anirem a les platges de cada municipi. Però també es pot fer una recerca per condicions i característiques, independent del municipi (platges d’arena, grava, roques o còdols), bandera verda, groga o vermella, bandera blava o inclús accés per a minusvàlids, platges nudistes o zones de fondeig. Si anam a una platja en concret, podrem trobar des de les Dades Bàsiques (un petit resum), Com arribar-hi (amb un plànol bàsic i unes explicacions), la Fitxa Tècnica (grau d’ocupació, onatge, pendent, morfologia, etc), la Galeria (tot un seguit de fotografies, alguna d’elles aèria) i a vegades un Plànol Interactiu (un mapa bàsic o una fotografia de l’accés). Recordem que aquesta pàgina web està vinculada a www.illesbalears.es
M’agradaria fer un incís recordant que darrerament hi ha hagut una massificació a algunes platges que no fa molt eren de baixa afluència, proliferant en moltes d’elles els populars “xiringuitos”, o pitjor encara, la massiva construcció de xalets, normalment de segona residència, a escassos metres de la costa, sense respectar la distància reglamentària ni el dret a pas per la costa. Per posar un exemple, una platja verge es convertí en pocs dies en un model de com no s’han de fer les coses. Un “xiringuito” ran de mar, amb una música hortera i estrident. Un “tablao” amb taules i cadires i una xunga construcció d’un WC que canalitzava a la mar amb una pudor de pixum que no se podia aguantar, fet que sembla no importava gens als turistes que feien “botellón” i que estaven la mar de contents. Això, si. Ningú gosava nedar.





PROPER ARTICLE: BARDISSA

dijous, 19 de juny de 2014

PENYA, PENYAL



NOTA: El nostre blog pretén ser interactiu. Si qualque internauta vol col·laborar als diferents articles publicats ho pot fer tot referint-se a l'article en qüestió. Només m'ha d'enviar a l'E-mail novaterra@hotmail.es fotografies, informacions, correccions, anècdotes, gloses, dites, etc, i s'aniran publicant al lloc corresponent tot indicant la procedència i els autors o autores de les mateixes. A la capçalera de cada nou article s'indicarà si hi ha cap actualització. Moltes gràcies i salut!

ACTUALITZACIÓ: 
Hi ha una nova actualització (28-6-2014) a l'entrada: MONJOIA, FITA

-------------------------------

01.- DENOMINACIÓ: PENYA, PENYAL

02.- SECCIÓ: OROGRÀFICA

03.- DCVB:   PENYA  Gran massa de pedra en el seu estat natural.
AUGMENTATIUS: penyassa, penyarra, penyota, penyarrassa, penyarrota, penyarrot. 
DIMINUTIUS:  penyeta, penyetxa, penyeua, penyiua, penyona, penyarrina.

                    PENYAL Penya grossa i elevada.
AUGMENTATIUS: penyalàs, penyalarro, penyalam.
DIMINUTIUS: penyalet, penyaló.

04.- ETIMOLOGIA: PENYA: Del llatí pĭnna, “merlet” (lloc de defensa, penyal isolat)
                                    PENYAL: Derivat de penya.

Penyal Bernat (Sóller) Foto Joan M B
Penya des Migdia (Fornalutx) Foto Joan M B
05.- ALTRES NOMS O DERIVATS:
CATALÀ:  Roca. LLenasca (derivat de llosa).  Rocam. Roquissar. Peny. Quer.
CASTELLÀ: Peña. Peñasco. Roca. Peñón. Risco. Cerro.
BASC: Haizpuru (cap de pedra). (De “H(aitz)”= pedra i “buru”= cap. Atx.
GALLEC: Pena. Penedo.

06.- DEFINICIÓ:
PENYA, PENYAL
          Si anam d’excursió, una penya i sobretot un penyal ens pot servir i molt de punt de referència, ja que sol destacar d’entre les altres muntanyes. Molts de penyals són gairebé inaccessibles, si no és amb ajut d’una cordada i com que destaca de l’orografia immediata els cims solen tenir molt bona vista.

Penyal Decantat (S'Alcadena-Alaró) Foto Joan Riera (Aires de la Serra...)
REFRANY
“Déu vos guard de penyal baix, i de petita sempenta” Significa que sovint les persones de poca representació són més perilloses que les millors situades. (DCVB)

GLOSES
Pes puig de Randa i Aubenya
s’hi fan d’aquests homenets
petitons i ruadets
i són més forts que una penya.

Qualsevol qui del món fuig
perquè no el puguin trobar,
que se’n vagi a retirar
damunt es Bec d’en Ferrutx.
Penyal de n'Anglada (Andratx) Foto Joan M B
Penya des Migdia a la dreta (Fornalutx) Foto Joan M B
Penyal Xapat (Fornalutx) Foto Pere Llofriu (Secrets de Tramuntana)


TOPONIMIA
          Moltes vegades el nom és genèric “sa penya, la penya, na Penyal, es Penyalar, es Penyalet, es Penyalot, ses Penyetes”; d’altres fa referència a la situació “sa penya de Baix, de Damunt, des Migdia, penyal des Clot”; a la finca on es troba “penya de Bini, de Can Jeroni”; també a la coloració de la roca “Sa penya Blanca, es penyal Blanc, es penyal Roig, es penyal Vermell”; al lloc on es refugia el bestiar “La penya dels Bocs, des Corbs, des Tords, del Xoriguer, penyal des Bous”; a una característica “Sa penya Foradada, sa penya Redona, del Tamboret, penyal Decantat, es penyal Xapat”; a la mida “penyal gros, penyal gran”; a un esdeveniment “penyal des llamp”  a un jaciment arqueològic “Sa penya des Moro, penya de sa Bastida,”; a un antropònim “Penyal de n’Anglada, d’en Bernareggi”; a un eufemisme “penyal Bernat o cavall Bernat”, etc. A vegades les penyes o penyals són anomenats només pel determinant “S’Argolla, ses Cuines Velles, sa Pedra qui sóna”. També poden rebre, com ja hem dit, altres noms com Roca, Quer, Agulla, Monja, Frare, Ninot, s’Homo, etc.  Moltes amaguen grans tresors o sorpreses que només existeixen en la imaginació dels vells pagesos. O no! Ho podeu consultar a ses cuines velles, penya Mascorda, penya de s’ermità Macari, penyal de Son Lluc, Còdol qui vol caure, entre d’altres, de la web del meu amic Miquel Àngel Escanellas.  Una altra font força interessant és a l’enllaç Agulles i Penyals de www.secretsdetramuntana.es.
Ses Cuines Velles (Comuna de Fornalutx) Foto Joan M B
     

07.- ARQUEOLOGIA:
          És molt probable trobar-hi jaciments arqueològics tant als cims com als peus de les penyes, tals com coves, plataformes esglaonades, túmuls, etc. Un dels jaciments més emblemàtics de Sóller és el de sa Roca Roja, coronada per un gran claper. Segons Mascaró Passarius es tracta d'un turó fortificat i segons Aramburu, d'una plataforma esglaonada. Al coster hi ha un gran talaiot quadrat i dins un covatxó, el mariner Joan Gómez Vinardell,  l'any 1966, trobà entre altres objectes tres guerrers de bronze, dos "mars balearicus" i un oferent, segurament duts allà des d’un santuari proper per amagar-los d’un saqueig enemic.
Sa Roca Roja (Sóller) Foto Joan M B
Mars Balearicus (figuretes de bronze trobades a Cas Pagès (Sa Roca Roja)

08.- MAPA TOPOGRÀFIC:
          En el mapa topogràfic, les penyes estan assenyalades per les línees de cota molt juntes formant una espècie de “U”, dreta o invertida segons la posició orogràfica.
Orografia del Penyal Bernat (Sóller) Ideib.
Penya de sa Roca Roja (Sóller) Ideib.

09.- HOMÒNIMS O POLISÈMIES: (PENYA) [entre claudàtors, en castellà]
          01.- Lloc o situació on fracassa o es destrueix algú o alguna cosa.
          02.- Grup de concurrents a un club, a un cafè, etc. que es reuneixen a hora fixa per conversar.
(PENYAL) [entre claudàtors, en castellà]
          01.- Cadascuna de les dues peces de fusta, de segment circular, que formen les parts laterals d’una bóta. [gamba, cantero]
          02.- Porció òssia del temporal que conté la caixa del timpà, els ossets propis de l’oïda i les cavitats laberíntiques. [peñasco]
El llogaret de Galilea situat damunt es Penyal des Carretons. Foto Joan M B
Sa Penya Roja (Alcúdia) Dibuix de s'Arxiduc Lluís Salvador 


10.- BIBLIOGRAFIA:
          Diccionari Català-Valencià-Balear. Institut d’Estudis Catalans. Editorial Moll. http://dcvb.iecat.net/
          Recull de Terminologia Muntanyenca. Benigne Palos. Editorial Moll.
          Corpus de Toponímia de Mallorca.  Tom IV.  Josep Mascaró Passarius.
          Cançoner Popular de Mallorca.  Volum Tercer. P. Rafel Ginard.
          Secrets de Tramuntana. Penyal Xapat. Fotografia de Pere Llofriu.
       Una gran troballa arqueològica. Sa Roca Roja. Abril de 1966 (2013) Joan Gómez Vinardell. Fotografies de Jaume Deyà.
          Die Balearen. Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
          Mallorca arqueològica. Contribució a l'inventari de jaciments. CIM. 2005 Javier Aramburu
          Aires de la Serra Mallorquina. Blog. Joan Riera.
          Toponimia de Mallorca. Web. Miquel Àngel Escanellas.

11.- EXTRA: EL NOSTRE LINK D’AVUI

AIRES DE LA SERRA MALLORQUINA
http://airesdelaserramallorquina.blogspot.com.es/
Espai: blog.
Autor: Joan Riera Bordoy. (Manacor)
Definició: En aquest blog hi trobareu imatges de les excursions que feim -sense massa complicacions- per la nostra estimada Roqueta...
Frase: “EXCURSIÓ: Acte de recórrer una certa extensió de país; viatge breu, generalment de plaer o d’estudi.” (DCVB)
Motiu: Excursionisme.
Idioma: Català.
Visites: 102.833
Inici: gener del 2011 (?)
Cloenda: Fins el present.
Resum: Si hi hagués un blog que meresqués el títol de EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT, seria sens dubte i amb tota justícia, el del manacorí i enquadernador, Joan Riera. Amb la seva inseparable Dolors plasmen amb molt bones fotografies, les excursions que fan (com diu ell) per la nostra roqueta. Si els comentaris al peu de les imatges ja ens conviden a l’eixida i al plaer, la enorme tasca bibliogràfica que du a terme en Joan fa que el seu blog sigui una font inesgotable de l’antigor. Apart d’altres fonts consultades, ell i el seu grup caminen de la mà de l’Arxiduc i d’altres viatgers que deixaren la seva impremta per aquestes terres mallorquines, procurant esbrinar que ha canviat i que no. Quines cases, valls, llocs, els hi cridaven més l’atenció. Aquesta comesa és tal volta un gran homenatge als “primers turistes” que visitaren Mallorca, entre ells l’artista francès Gaston Vuillier.  A la sèrie de fotografies que il·lustren les excursions hem d’accentuar la primera de cada circuit, amb el títol imprès i publicada en blanc i negre, que malgrat sia moderna, dóna un hàlit d’avior al reportatge.     Actualment ja du 98 excursions publicades amb el seus corresponents tracks i sobretot explicant el perquè de tot plegat.

PROPER ARTICLE: SEMENTER












dilluns, 31 de març de 2014

ROTA

01.- DENOMINACIÓ: ROTA

02.- SECCIÓ: CONTROL

03.- DCVB: 1. Tros de terra que era garriga i ha estat sembrada (Mall., Eiv.);  
                     2. Tros de terra que un conrador cultiva dins un predi d'altri durant alguns anys, generalment pagant al propietari una porció convinguda del que hi cull.                      

04.- ETIMOLOGIA: Del llatí rupta (terra), ‘terra rompuda’.

05.- ALTRES NOMS O DERIVATS:
CATALÀ: Artiga (Tros de terra que s’ha preparat per al conreu, traient-ne els arbres i cremant-los perquè les cendres serveixin d’adob) Guaret (Sistema de cultiu en que es deixa el terreny sense sembrar, després d’una collita, durant un any, perquè es regeneri i sigui més fèrtil.
CASTELLÀ: Pegujal, Barbecho, Serna.
BASC: Labaki, Berro.
GALLEC: Barbeito. Alqueive. Ermo.

06.- DEFINICIÓ:

ROTES
          Si anam d’excursió a un lloc pedregós, menjat per l’erosió, amb la terra prima o escassa, inútil pel cultiu i allà hi trobam una sèrie de marges i qualque barraca, és gairebé segur que ens trobam davant d’una rota.
Rotes de sa Mola de S'Esclop, prop del Galatzó. Dibuix de Vicenç Sastre
          A vegades el senyor o propietari d’una gran finca volia netejar un tros de garriga o marina i a la vegada treure’n profit, sense que li costàs res. Aquí entrava la figura del roter, el darrer grup social de la pagesia. Aquest havia de fer desaparèixer la garriga o el bosc d’una determinada parcel·la i posar-la en cultiu, a canvi de lliurar anualment una part de la collita al propietari.
Barraca sota un gran penyal a sa rota des Carter (Selva)
          Valero ens indica que en els segles XV i XVI ja es troben documents referits a rotes i roters de la marina de Llucmajor, però l’antiguitat podria ser encara major. L’època de màxima esplendor serien els segles XVIII i XIX, on gairebé acabat aquest, va començar a decaure.
Rota d'en Negre. S'observa entre les roques tot un seguit de marges que s'adapten al terreny.
Fotografia de Paco Pulido (SOCAY)
          Al documental Las Hurdes, tierra sin pan, d’en Luís Buñuel, rodat a Extremadura, hi ha tota una seqüència del penós treball a una rota. Es pot visionar al canal Youtube i dura uns vint-i-set minuts. Documental que fou durament censurat a l’època i que avui en dia encara té dures crítiques i controvèrsies.
Captura d'imatge de dos roters omplint terra. Las Hurdes, tierra sin pan.

ROTER
          El primer treball del roter consistia en netejar el lloc de vegetació silvestre; després espedregar (treure totes les pedres que podien fer nosa, tant les superficials com les enterrades que podrien dificultar la llaurada). Així la garriga era convertida en artiga. Amb aquestes pedres construïen la barraca, els marges de sosteniment si el terreny era inclinat i el possible tancat de la rota. Si en sobraven en feien un munt (claper o galera) a una vorera que no fes nosa. Acte seguit si hi havia poca terra (cosa gairebé segura) en duien d’altres llocs amb sacs, a l’esquena, amb l’ajuda de civeres o d’ases, si en tenien, cosa poc probable.
Vinyeta del llibre "Els nostres arts i oficis d'antany"
          Després solien llaurar i sembrar (blat, civada, llegums, xeixa, pastures, etc), moltes vegades alternativament. Durant tot aquest temps no cobraven res, però normalment tampoc havien de pagar lloguer. Quan es fes la primera collita si que havien d’entregar-ne un tant per cent (normalment un deu o més) al propietari o amo de la possessió, que no dedicant cap capital a la rota, en canvi, tenia unes fonts d’ingressos anuals, i, a més a més, la terra neta i conrada.
Roter espedregant
          Normalment era tota una família que s’encarregava de la rota. L’infantó de pocs mesos dormia dins una senalla penjada a una estaca o a la branca d’un arbre, els més petits cercaven espàrecs o caragols per posar dins l’olla que preparava la mare i si ja podien dur busques al niu (això solia ser quan tenien 7 anys) ja ajudaven al seu pare amb la tasca d’espedregar i preparar el terreny. El vespre, a Sol post, i després de sopar, s’arreceraven a la barraca i damunt un feix de càrritx i tapats amb quatre sacs, intentaven descansar de la dura jornada.
         Quantes de vegades el pobre roter havia d’acudir al senyor, amb el capellet en la mà, excusant-se i lamentant-se de la mala anyada, de la fam que passaven els seus fills... i que tingués paciència per aquell any!
         
BARRAQUES DE ROTER
          Normalment tenen una planta rectangular, amb parets de pedra seca i portal a la façana llarga. La coberta varia del lloc on és situada. Mentre a la serra sol esser feta amb bigues de fusta i teules, a la marina de Llucmajor solen ser de curucull, amb falsa cúpula d’aproximació de filades. Solia haver-hi una foganya a un racó, un pedrisset per col·locar-hi les gerres d’aigua i un o dos armaris oberts dins la paret per guardar-hi menjar o altres objectes. Completava el conjunt un petit corral amb figueres de moro o per sembrar-hi llegums i verdures, un forn per coure pa i qualque bassa o cocó per a recollir l’aigua de pluja.
Curiós rebost. Les barraques de Llucmajor
Barraca de curucull de Llucmajor

Barraca rectangular




GLOSES
           Per ajudar a passar el temps els pagesos roters cantaven cançons de camp, on moltes vegades explicaven les dures i extremes condicions que vivien:

A sa rota li he dit,
perquè l’he posada bé:
-Enguany m’ets d’omplir es graner.
I ella diu: -El t’ompliré
però l’ets de fer petit.

A sa rota li he donat
tot lo que havia mester
i ara em pens que hi coiré
mitja cortera de blat.
Com es senyor hauré pagat
¿quina ganància tendré?

 Un pobre roter la passa
tant de dia com de nit:
berena pa florit
es mig dia de rostit,
beu aigo roja de bassa.

Devers sa rota nostra
que hi feia de mal estar!
Fèiem dejunis per força,
perquè no teníem pa.

Barraca de roter de Son Colom. Dibuix de Biel Bonnín
TOPONIMIA
          Moltes vegades el nom era genèric “sa rota, ses rotes”. També solien agafar el nom del roter que les treballava “rota des Xorc, d’en Camps, d’en Canonge, d’en Jeroni”. Altres del que hi sembraven “rota de ses faves, des cirerers”. També el topònim era relacionat amb el terreny “sa rota llisa, sa rota plana, sa rota rosta”. Altres feien esment a qualque arbre o objecte singular “sa rota des pi, sa rota des pou”. Així mateix n’hi havia que feien menció a la dificultat o a la netedat del lloc “sa tanca perra, sa rota paparrí, sa rota pelada, es camp verinal”, a un jaciment arqueològic “sa rota des moro” o a la finca o possessió on es trobava “rota des Burotell, de cas Metge, de Son Oliver”. A l’antiguitat de les quals “ses rotes noves, ses rotes velles” A la magnitud de la rota en si “sa rota gran, sa rota llarga, ses rotetes, ses rotasses”, etc.

07.- ARQUEOLOGIA:
          És molt probable trobar-hi jaciments arqueològics a les rotes, encara que solen situar-se a les zones marginals (sa rota paparrí, sa tanca perra, es camp verinal). Dins la mateixa rota (si n'hi havia) el jaciment quedà desfet per les tasques d'espedregament i neteja o dissimulat per algun claper.

08.- MAPA TOPOGRÀFIC:
          En el mapa topogràfic, les rotes solen estar assenyalades per un color més clar, respecte al color més fosc de la garriga. A vegades alguns marges estan assenyalats amb línees vermelles, així com el seu tancat.
Rotes de s'Àguila (Rotes noves de Torràlitx i de Can Quart) Font: Ideib

Vista aèria del mateix lloc. Ortofoto Ideib


09.- HOMÒNIMS O POLISÈMIES: (ROTA) [entre claudàtors, en castellà]
          01.- Desfeta militar. Derrota.         
          02.- Instrument musical semblant a la cítara, però amb més cordes. [rota]
          03.- Tribunal o consell de justícia d’un príncep.
          04.- Nom d’un tribunal de la cort papal. [rota]

10.- BIBLIOGRAFIA:
          Diccionari Català-Valencià-Balear. Institut d’Estudis Catalans. Editorial Moll. http://dcvb.iecat.net/
          Recull de Terminologia Muntanyenca. Benigne Palos. Editorial Moll.
          Son Bunyola. Un mar de noms. Tomàs Vibot. Associació Cultural Bany-Al-Bahar.
          Corpus de Toponímia de Mallorca.  Tom V.  Josep Mascaró Passarius.
          Elements de la Societat pre-turística Mallorquina. Rotes i roters. Gaspar Valero.
          Els nostres arts i oficis d’antany IV. J. Llabrés i J. Vallespir. E.M.M.La Porciúncula.
          Les barraques de Llucmajor, una arquitectura popular. Calviño, C. i Clar, Joan. C.I.M.
          Perfiles de un pueblo. Blog. Alfonso Valencia 
          Les barraques de roter. Consell de mallorca
          Cançoner Popular de Mallorca. P. Rafel Ginard
          Senderismo de Socay
          Terre sans pain (Las Hurdes, tierra sin pan) Documental. Luís Buñuel, 1932
          Infraestructura de dades espacials de les Illes Balears (Ideib) www.ideib.cat

11.- EXTRA: EL NOSTRE LINK D’AVUI

SENDERISMO DE SOCAY
Espai: web.
Autor: Antonio Sureda Milan.
Definició: Grup d’amics de totes les edats que caminen pels camins i llocs de “nuestra querida isla de Mallorca”.
Frase: “Acudo a la montaña para evadirme del llanto diario que me produce la ciudad y su mundanal ruido...”
Motiu: Excursionisme.
Idioma: Castellà. (Hi ha traductor de Google)
Visites: 580.463
Inici: març del 2002.
Cloenda: Fins el present.
Resum: És la primera de les webs d’excursions que vaig descobrir una mica de casualitat. Ara és una de les meves preferides, tant per la senzillesa dels textos com de la multitud de fotografies que l’il·lustren. L’encapçalament és veritablement una Bíblia. Hi trobam Búsqueda de Ruta, per zona o per temporada, per a facilitar la cerca. Mapas Útiles, amb diferents links a mapes moderns i antics; Seguridad, equipatges i tècniques per a fer tant caminades com ràpel; De interés, notícies d’interès i links de toponímia. Webs amigas, tota una relació de webs i blogs relacionats amb l’excursionisme i una altra de talla personal. Foros, suggeriments, crítiques, etc. i finalment Libro de visitas. Just a baix el temps que farà en una ràpida vista i les darreres rutes pujades a la web, així com les que estan en preparació. A baix totes les rutes ja editades, que ja van per les 475, en només 12 temporades.
          A l’accedir a la ruta trobam la seva fitxa, un track (gps), la dificultat de l’itinerari, les recomanacions i la descripció, que finalitza amb el nom dels components. A la Galería de Fotografias, hi ha el mapa amb la ruta traçada així com un gràfic (distància reduïda), amb totes les dades, i un bon grapat de fotografies amb el seu text explicatiu, que fan que pràcticament anem amb ells d’excursió.

PROPER ARTICLE: PENYA, PENYAL












diumenge, 2 de març de 2014

MONJOIA, FITA

01.- DENOMINACIÓ: MONJOIA, FITA

02.- SECCIÓ: ARTESANAL

03.- DCVB: (Monjoia) Munt de pedres posat per indicar un camí o una partió de terreny.
                       (Fita) Pedra o altre senyal ficat en terra per a indicar el límit d’una heretat, d’una contrada, d’una distància a recórrer, etc.

Escultura anomenada "fita" d'Antonieta Tomàs
04.- ETIMOLOGIA: Segons sembla monjoia ve en memòria de les piles de pedres que els pelegrins medievals aixecaven amb crits de joia quan començaven a veure el terme del seu pelegrinatge. Fita, segons el DCVB ve del llatí “ficta” ficada.

05.- ALTRES NOMS O DERIVATS:
CATALÀ: Fita, Jaló, Molló, Terme.
CASTELLÀ: Mojón, Mogote, Hito.
BASC: Mugarri (de “muga” = frontera i “arri” = pedra.
GALLEC: Fito, Fita, Marco.

06.- DEFINICIÓ:
          Les monjoies o fites són muntets de pedres col·locades estratègicament i en lloc visible, per a poder seguir la ruta prevista, generalment quan el camí desapareix o hi ha vàries direccions. En teoria des d’una fita se n’han de veure una o dues més, situades més enfora. Les monjoies poden estar formades des d’una sola pedra fins a un munt considerable. Solen estar situades en terra, sobre una roca o fins i tot a l’entreforc de qualque arbre.  Encara que les monjoies “clàssiques” són munts de pedra, avui en dia hi ha altres formes d’assenyalar el pas. Amb pintura (punts o fletxes generalment de color  vermell), amb fletxes (fetes en terra amb pedres) o fent alguna marca a la vegetació, per exemple un nus al càrritx. També existeixen horroroses pintades amb el nom del lloc.
En el requadre vermell, una de les fites del camí. Foto: Emilio Alonso

07.- ARQUEOLOGIA:
          Algunes monjoies assenyalen l'indret d'algun assentament, encara que no és gaire comú.

08.- MAPA TOPOGRÀFIC:
          En el mapa topogràfic, les monjoies òbviament no estan assenyalades. Només les fites geodèsiques (dalt dels cims amb un signe similar a ▲.

Steinmänchen (home de pedra, fita) al camí. Dibuix Herbert Heinrich
Recull de terminologia muntanyenca. Dibuix de Vicenç Sastre
09.- HOMÒNIMS O POLISÈMIES: (MONJOIA) [entre claudàtors, en castellà]
          01.- Garbera de trepadella o de fajol (blat negre) segat.
          02.- Manat de fesols amb l’arrel, rama i tavelles.         
          03.- A Mallorca, bocí petit de vinya.
          04.- Quantitat petita. [friolera]
          05.- A Menorca, dona o al·lota aturada, mancada d’activitat o d’iniciativa.
          06.- (fig.) Testicle.
       (FITA) [entre claudàtors, en castellà]
          01.- A l’Alguer, tallada, porció de cosa tallada. [tajada, rebanada]
          02.- A Cotlliure, Illa del Tec i Cerdanya, dolor i rampa que el fred excessiu produeix en els dits i en els peus.
          03.- Joc de la tella, en el qual es tira un palet o tros de fusta a una pedreta ficada en terra i guanya aquell que hi fa més prop. [tejo]
Segons Socay "fita cansada". Foto: Antonio Sureda

10.- BIBLIOGRAFIA:
          Diccionari Català-Valencià-Balear. Institut d’Estudis Catalans. Editorial Moll. http://dcvb.iecat.net/
          Recull de Terminologia Muntanyenca. Benigne Palos. Editorial Moll.
          Per a la fotografia de l'escultura: http://unamicadetotarreu.files.wordpress.com/2014/01/fita-bona.jpg
          Per a la fotografia d'Emilio Alonso:   http://ealonso1.blogspot.com.es/
          Per al dibuix d'Herbert Heinrich, Mallorca Südwest Insider-Wanderbuch Band 9. Editorial Moll.
          Per a la fotografia de Socay, http://webs.ono.com/socay/fotos/valentin/paseos.htm
          Per a la fotografia de Palos i Heinrich, http://fitaafitatramuntana.blogspot.com.es/2012/12/herbet-w-heinrich-in-memoriam.html de Joan Carles Palos. Autor biografia: Gaspar Valero i Martí
          Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 6. Veu: García Pastor, Jesús.  Promomallorca Edicions S.A.

11.- EXTRA: EL NOSTRE LINK D’AVUI

TOPONIMIA MALLORCA, un portal obert a la toponímia de Mallorca www.toponimiamallorca.net 
Espai: web.
Autor: Miquel Àngel Escanelles Garau.
Definició: Geògraf i aficionat a la toponímia. “M’agrada el món de l’excursió, cercar llocs nous”
Frase: “La major satisfacció la constitueixen les visites rebudes...”
Motiu: Toponímia.
Idioma: Català.
Visites: 652.501
Inici: setembre del 2007.
Cloenda: Fins el present.
Resum: És un portal necessari per a recopilar els noms de lloc de Mallorca, a la vegada que ja ha esdevingut imprescindible. L’autor descriu de manera científica i amb gran pulcritud tota mena de topònims existents a l’illa i en desxifra l’ origen, però no es conforma amb això i visita i fotografia el lloc per esbrinar-ne la gènesi. A més dels articles es pot consultar la presentació, la bibliografia, un mapa amb la situació dels topònims editats, enllaços a altres webs o blocs similars i una pàgina de contacte. Aquest portal també fou reconegut amb el Premi balear Web 2008 de la categoria Art i Cultura, amb una participació de trenta planes web.
           Entre d’altres articles, relacionats amb el tema d’avui, podreu cercar aquests dos topònims: Puig de ses fites i SesMonjoies, recentment editat.


ACTUALITZACIÓ (28-6-2014)
         
NOU SINÒNIM DE FITA: SIBIL·LA
          Joan Riera (Aires de la Serra de Tramuntana) m'informa que les seves amigues de Montuïri anomenen la fita o fites, sibil·la o sibil·les; i en canvi no havien sentit mai el mot monjoia. Jo ja ho havia sentit de petit qualque vegada per Fornalutx "alerta a tomar sa sibil·la!", però se me n'havia oblidat. El DCVB només menciona referint-se a la sibil·la, al cant de la nit de Nadal, al minyó que ho canta o a una dona profetessa. En cap cas no ho menciona referint-se a una fita. Tampoc ho he trobat en altres diccionaris.
          Si ens atenem que sibil·la és un personatge de la mitologia grega i romana i era capaç de conèixer el futur, seria aventurat  suposar que aquests muntets de pedra es diguin sibil.les perquè ens ajuden a conèixer el futur o camí a seguir? 
          Agrairíem l'ajut de qualque  filòleg,-a, o toponimista per a saber més del tema. 
         Agraïm la informació facilitada per Joan Riera per aquest topònim tant nostre i tan interessant perquè... tal com ell diu: "amb la diversitat radica la riquesa de la nostra llengua". 


UN RECORD PER TRES MUNTANYENCS ENTRANYABLES
          L’altre dia em vaig assabentar via Internet de la desaparició de l’alemany Herbert W. Heinrich a l’edat de 90 anys, artista, escriptor i gran excursionista de les nostres muntanyes. L’Editorial Moll publicà tot un seguit de llibrets en alemany i castellà on descrivia des de passejos vora mar a les eixides més abruptes per les nostres muntanyes, amb un dibuix de l’excursió. Val a dir que aquells llibrets foren molt populars al seu temps i no hi havia sortida que no trobéssim algun grup d’alemanys que no el dugués. És una llàstima que persones com Benigne Palos (Itineraris de muntanya), Jesús García Pastor (Rutas escondidas de Mallorca) i Herbert Heinrich (12 excursiones clásicas por Mallorca) hagin partit de manera tan silenciosa així com havien viscut. Avui en dia amb tants de blogs i webs d’excursions, que circulen per Internet, que només hi hagi una petita menció (afortunadament) al blog del fill d’un d’ells, en Joan Carles Palos, amb una biografia de Gaspar Valero, crida una mica l’atenció. 
Els veterans Benigne Palos i Herbert Heinrich "Fitaafitatramuntana"
Jesús García Pastor

         










Benigne Palos Vadell  1912-2005
Jesús García Pastor    1915-2009
Herbert  W. Heinrich  1922-2012

           Vaig començar a caminar amb ells, amb les seves explicacions, amb els seus savis consells, amb els seus entenedors dibuixos, amb les seves magnífiques fotografies. De cada cop ens sentim un poquet més orfes i la muntanya i l'espai que l'envolta cada cop més tancat i tacat, amb mes reixetes, amb més panys ... amb menys llibertat.
          Valgui el record de tots tres per rememorar tota la tasca de molts d'altres pioners ja desapareguts, molts d'ells recordats per alguns miradors o refugis: Leandre Ximenis, Ferran Alzamora, Xim Quesada, Gabriel Font, entre d'altres. També els més veterans que encara estan al peu del canó i als més joves que segueixen amb força amb l'herència dels avantpassats i als innumerables "bloguers i webistes" que actualment estan a la xarxa, mostrant-nos els racons més bells que trepitgen. Moltes vegades propietats privades, això si, quin remei!,  però sempre respectant-la i estimant-la com si fos seva. Sempre havia sentit a dir que la terra és per a qui la treballa. Jo diria més: LA TERRA ÉS PER A QUI LA TREPITJA! Salut!

PROPER ARTICLE: ROTA
          

divendres, 7 de febrer de 2014

COLL

01.- DENOMINACIÓ: COLL

02.- SECCIÓ: OROGRÀFICA

03.- DCVB: 1) Muntanyola; Puig de poca alçada.
                     2) Pas entre muntanyes; depressió notable del terreny entre dos cims.

04.- ETIMOLOGIA: Segons Manuel de Montoliu, publicat a Butlletí de Dialectologia Catalana, coll en antic català, era, pel seu sentit, emparentat amb l'italià colle, el provençal col, el castellà colina i el francès colline, que són reflexes del llatí cŏlle, i no de cŏllum. Com que no hi ha altures sense la corresponent depressió o gorja, pogué influir aviat cŏllum en aquest derivat de cŏlle; i així coll passà per una gens forçada translació a esser designació del pas entre dos colls o cims. La mateixa evolució sofrí el sentit del castellà collado.

05.- ALTRES NOMS O DERIVATS:
CATALÀ: Coll, Collada, Pas, Port de muntanya.
CASTELLÀ: Puerto (de montaña), Collado, Paso de montaña, Abra, Portillo, Alto.
BASC: Gárate (garai=alta) i (ate=porta). Mendate (mendi=muntanya) i (ate=porta). Lepo.
GALLEC: Porto de montaña.

6.- DEFINICIÓ:
      Un coll és una depressió o la part més baixa, i bastant plana, que es troba entre dos cims, a l’hora que separa dues valls oposades. Els colls, collades o ports, són utilitzats sovint, com a llocs de pas, perquè sol ésser la part més amable de la zona. Els colls solen gaudir de bona visibilitat. Hi ha colls que generen una corba gairebé perfecte, com en el cas del Coll de Biniamar, ruta clàssica per anar a Tuent. Un altre coll força conegut és el Coll de Sóller, on el travessa una sinuosa carretera inaugurada el 17 de setembre de 1860. Obra tan costosa (humana i econòmicament) que la pròpia Isabel II la volgué anar a veure. En aquell temps la gent comentava que estava feta amb duros de plata.
     Podem trobar el topònim coll tot sol, en plural (es colls), en diminutiu (collet), o normalment amb qualque determinant que sol fer referència a la possessió (coll d'Albarca), vegetació (coll de ses Atzavares, coll des Bosc, collet des Pi), algun animal (coll dels Ases, coll dels Moixerrins), un relleu (coll Baix), una construcció (coll de sa Bastida), a un fet històric (coll de sa Batalla), etc.
Vall de Sóller des del Coll homònim. Foto: Tom Weedom, 1956

Al fons, la silueta corbada del Coll de Biniamar
Coll dels Gats, entre na Franquesa (e) i sa Rateta (d) Foto: Lluislluisa
07.- ARQUEOLOGIA:
Murada semi-ciclòpia al Coll dels Moixerrins. Foto: Bergant
     No és gens estrany trobar jaciments arqueològics als colls o ran d’ells, donat la seva situació de pas i també estratègica. Un dels més emblemàtics i poc conegut és la gran murada d’època incerta del Coll dels Moixerrins a Escorca. També podem trobar un recinte quadrangular al Coll de sa Barrereta (Artà) o un talaiot quadrat a Ses Timbes de s’Escull, un preciós topònim situat a un coll de les muntanyes de Pollença. Recentment s'ha localitzat al Coll de ses Barraques, pel grup que excava Almallutx, un recinte islàmic emmuradat, que podeu consultar en aquest interessant article.

08.- MAPA TOPOGRÀFIC:
Les fletxes assenyalen tres colls 
     En el mapa topogràfic, els colls es mostren com una clariana on el parell de corbes de nivell de la base dels cims tenen el mateix valor d’altitud, però sentits oposats. El mateix passa amb les corbes que indiquen l'inici de les valls que també presenten sentits oposats i el mateix valor (inferior, però a les dels cims i a les del propi coll).


09.- HOMÒNIMS O POLISÈMIES: (COLL) [entre claudàtors, en castellà]
           01.- Muntanyola, puig de poca alçada. [colina]
          02.- Munt llarguer de gra i palla que es fa damunt l’era, en direcció perpendicular a la del vent, i del qual prenen el blat per a ventar-lo amb les forques o pales.
          03.- Endret d'on ve el vent a l’era.
          04.- Endret de la mar d’on ve el vent.
          05.- Part del cos d’una persona o animal que uneix el cap amb el tronc. [cuello]
          06.- La part superior i més prima d’una botella, gerra o altre recipient semblant. [cuello, gollete]
          07.- Porció de bóta situada entre la testa i la faixa. [cuello]
          08.- Barana que envolta la boca d’un pou o cisterna per evitar que hi caiguin. [brocal]
          09.-  La part més prima d’un membre o víscera. (Ex. el coll del peu) [cuello]
          10.- La part més prima d’un pal. [cuello]
          11.- Tros de canya dels cereals situat entre les fulles i l’espiga. [cabillo]
          12.- Punt llis de la soca de l’ullastre, apte per a ficar-hi la muda.
          13.- Nas o piu molt gruixat que serveix per a pujar o abaixar la jàssera de la tafona.
          14.- Tros rebaixat o aprimat de l’arbre del molí de vent, ran del caparrot, que és la part que descansa damunt els congrenys.
          15.- La porció del canó d’artilleria situada entre la boca i els monyons.
          16.- Tros de ferro de devers un pam, que es posa a la part inferior del mànec del caveguet perquè estigui més fort.
          17.- El primer solc que es fa en començar a llaurar, i els altres paral·lels fins a acabar la llaurada. [besana]
          18.- Freu o espai estret entre dos arbres per on solen passar els tords a l’albada o a entrada de fosc, i on els caçadors paren els filats per agafar-los.

10.- BIBLIOGRAFIA:
          -Diccionari Català-Valencià-Balear. Institut d’Estudis Catalans. Editorial Moll. http://dcvb.iecat.net/
          -Recull de Terminologia Muntanyenca. Benigne Palos. Editorial Moll.
          -Per a la fotografia del coll dels Moixerrins: Autor: Bergant http://raconstramuntana.blogspot.com.es/2014/01/rellar-de-son-marc.html
          -Per a la fotografia del coll dels Gats: Autors: Lluislluisa http://www.panoramio.com/photo/29093715
          -Ulls del Temps. Fotografies de Tom i Cordelia Weedon. Mallorca 1956-1970. Consell de Mallorca.

11.- EXTRA: EL NOSTRE LINK D’AVUI

1) MIS DIAS DE MONTAÑA       ealonso1.blogspot.com
Espai: blog.
Autor: Emilio Alonso Sarmiento.
Definició: Socialista y montañero.
Frase: Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l'altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura... ¡Oh vida... noble sort! (Costa i Llobera).
Motiu: Excursionisme.
Idioma: Castellà.
Visites: 260.916
Inici: maig del 2008.
Cloenda: Fins el present.
Resum: Molt bon bloc del ja veterà Emilio Alonso, on a la primera part descriu amb tota mena de detalls l’itinerari a seguir i els minuts emprats en les diferents fases de l’excursió. Just a baix, tota una sèrie de fotografies fetes per l’autor il·lustren tot el camí, amb un seguit de fletxes i requadres que fan del tot entenedor el trajecte efectuat.
          Apart de l’arxiu conté diversos links d’excursions i previsions meteorològiques, amén d’una infinitat d’etiquetes per ordre alfabètic, que fa molt assequible, l’accés a les excursions que van des de les molt fàcils a les més complicades.

PROPER ARTICLE: MONJOIA